ACOMPANYAMENT EMOCIONAL: UNA NOVA MIRADA

L'extraescolar de ciència i tecnologia més creativa pels nens i nenes de 3 a 12 anys

ACOMPANYAMENT EMOCIONAL: UNA NOVA MIRADA

02/05/2018 Educació Emocions 0
educar els infants i acompanyar-los, cada dia, centrant els esforços en el DESENVOLUPAMENT emocional (ACOMPANYAMENT EMOCIONAL) de manera que se sentin reconeguts, acceptats i estimats permet un creixement equilibrat on la resta D’APRENENTATGES assoleixen els seus màxims: l’emoció és la clau.

 

La paraula “emoció” té la mateixa arrel que “moviment“, és “el que ens fa moure” i ve a expressar aquest moviment de dins enfora, quelcom que surt de dins i s’expressa amb aquesta direcció. Curiosament, o no, l’etimologia del mot i de l’emoció ja ens avisa que una emoció no expressada, sense aquest moviment, no acaba de complir el seu objectiu, no acaba d’expressar-se, no és. Ja ho sabem per experiència: la repressió, en general, no és bona.

L’educació emocional o més ben dit, l’acompanyament emocional (i no pas la gestió emocional, gestionar es gestiona una gestoria, les emocions estan en un altre món) és un procés continu i profundament vivencial.  Pretén potenciar el desenvolupament de les competències emocionals, com eines fonamentals del desenvolupament personal.  És, doncs, l’aprenentatge sobre el qual pivota la resta de competències que s’assoliran a mesura que les competències emocionals es consolidin.

 

L’acompanyament emocional es practica vivencialment, és a dir, participant i experimentant amb el seu entorn i amb un mateix@, amb el professor o la professora, cada dia i a cada instant. Per això diem que és un procés continu i que no el podem deixar de banda o arraconar en una activitat setmanal. Tot el contrari és un procés viu, que sorgeix quan les emocions s’expressen, o quan no expressar-les fa mal i empitjora la situació, la del nen o nena i la de l’entorn. És el lloc d’on venim i sempre tornem, és on tot comença (curiositat), és allà on tot agafa embranzida (motivació), és allà on tot es torça (frustració) o on tot acaba (alegria) per tornar a començar.

 

acompanyar nens i nenes, cada dia, en el DESENVOLUPAMENT emocional és la base per superar aquelles emocions no enteses que els i les limita profundament.

 

La persona, o el nen o la nena,  que no expressa les seves emocions, que no entén que li està passant o que reprimeix directament les emocions que no entén té un enorme handicap. La capacitat  d’aprendre, així com l’esforç a fer, la continuïtat en el mateix com la flexibilitat per adaptar els ritmes d’aprenentatge estan profundament marcats i mediatitzats per les emocions. Primer hem d’entendre que no hi ha emocions positives o negatives.  Negatives, potser, pel seu desenvolupament si aquestes no es viuen amb naturalitat. Però per naturalesa, una emoció no és ni negativa ni positiva, expressa un determinat fet o situació. Potser podríem parlar d’emocions expressades o no expressades, còmodes o incomodes. Però sempre necessàries, precisament perquè són allà per ser enteses i porten un missatge per ser desxifrat i entès. En cas contrari, el preu a pagar és molt alt.

Aquest acompanyament emocional, fonamental en l’aprenentatge (i essencial en l’escola viva) canvia totalment les regles de joc, i ens obliga a replantejament de les bases de l’educació. Aquesta mirada àmplia envers el significat de la paraula “educació” replanteja els fonaments mateixos de l’educació.

 

Referències:

Escola Congres Indians

Xell

Cafe Pedagogic

Escola Sadako