Entrevista a Digna Couso: igualtat de gènere a l’escola

L'extraescolar de ciència i tecnologia més creativa pels nens i nenes de 3 a 12 anys

Entrevista a Digna Couso: igualtat de gènere a l’escola

02/03/2018 Educació Igualtat de gènere Notícies 0

“Abans dels 10 anys ja hi ha qui tanca la porta a la ciència”


Entrevista a Digna Couso, directora del Centre de Recerca en Educació Científica de la UAB

Investiga com perceben els nens i les nenes la seva capacitat de dur a terme activitats científiques i les diferències que hi ha en aquesta percepció en funció del gènere i factors socials. I tracta de posar ordre i entendre, de forma sistemàtica i amb la ciència, per què hi ha, per exemple, la idea que algunes professions són d’homes, i altres, de dones. I la recerca diu que les diferències de gènere en aquest àmbit són inqüestionables, i podríem senyalar-ne dos de molt greus:

  1. No es visibilitzen prou les dones que han fet ciència (ni als llibres de text, ni als museus, ni a la majoria de material educatiu).
  2. Hi ha molts biaixos inconscients.

Exemples d’aquests biaxos inconscients:

  1. En general es considera que les noies són treballadores i se’ls diu que els treballs són molt complets o que estan molt ben editats, mentre que als nois se’ls transmet la idea que són brillants i que han tingut bones idees, que tenen talent, etc.
  2. Els nens petits estan interessats en les explosions, el risc, l’aventura, l’anar al límit de l’ésser humà, l’espai, l’exploració, etc. Les nenes se senten atretes per temes amb més rellevància social, com la cura de la família, la salut en general o el medi ambient.
  3. Hi ha joguines diferents per a nens i per a nenes. Al parc, per exemple, les nenes deixen de jugar molt d’hora. Se’ls transmet el missatge que hi ha certes coses que a una edat ja no s’han de fer. A les nenes se’ls diu sovint que estan molt bufones, però poques vegades que valentes o intrèpides que són.
  4. Després hi ha les festes d’aniversari: o són de pirates o de princeses. Els dibuixos animats han millorat des de fa uns anys. Ara hi ha noies empoderades, però encara hi ha una certa tendència a fer que les protagonistes femenines resolguin els problemes amb elements màgics o irracionals, mentre que els masculins ho fan construint objectes i de manera més racional.

Però aquestes diferències no són genètiques. Aquesta divergència d’interessos es correspon amb la imatge que es projecta de la ciència i amb un component social que marca què t’ha d’interessar i què no.

Tenim un problema de gènere i d’equitat en l’àmbit científicotecnòlogic: en la majoria d’enginyeries, en particular en la informàtica, i en algunes branques de la ciència com la física o la geologia, les noies tenen molt poca presència. Això és preocupant, perquè la ciència i l’enginyeria es podrien beneficiar molt de tenir perfils més diversos. La ciència i la tecnologia sense perspectiva de gènere no són només poc equitatives, sinó que també són de menys qualitat.

Límit: 10 anys: hi ha estudis que mostren que entre els deu i els catorze anys les aspiracions són estables. Hi ha alumnes que ja han tancat la porta a la ciència abans d’aquesta edat.

Hem de treballar per mostrar les ciències i les enginyeries més connectades amb la seva utilitat per a la vida i per a tothom, contextualitzar-les i, sobretot, desmitificar la ciència com a àrea només reservada a ments brillants. També és important visibilitzar els diversos tipus de científics i científiques d’avui dia (emprenedors, comunicadors, fins i tot youtubers ). Potser el més important seria reforçar l’autoestima de tots els nostres alumnes: han de viure experiències d’èxit fent ciències. Tots. I els hem de felicitar explícitament. Hem de possibilitar aspiracions, és a dir, que ningú descarti la ciència massa aviat i, sobretot, que no es faci per motius erronis. Que ningú pensi que no és capaç de fer ciència o que la ciència no és per a ell.

TONI POU
09/02/2018 | 21:02
enllaç a l’ara.cat

@DignaCouso  /  gent.uab.cat/dignacouso